El passat 4 d’octubre va començar la temporada de la competició de veterans de les Terres de l’Ebre, amb la disputa de la Copa, i com fa molts d’anys, l’incombustible Sisco Duran Canalda, continua al peu del canyó, situat baix dels pals de la porteria de l’equip de l’Associació de Veterans del Tortosa. Conegut pels seus amics i gent vinculada amb el futbol ebrenc com “Catxu”, amb seixanta-un anys, complirà els 62 el 3 de gener del 2026, s’ha convertit en el jugador en actiu de més edat a les Terres de l’Ebre, i un dels més veterans de les comarques tarragonines. A més Sisco, és un dels jugadors més carismàtics de la competició, admirat i estimat pels seus companys i la majoria dels components dels altres equips i aficionats al futbol, per les seues qualitats humanes i qualitat, conservant un envejable estat físic. En cada partit dixa constància de la seua agilitat, experiència i saber estar sota els pals, amb intervencions de molt mèrit.
Ha passat molt de temps, però Sisco recorda encara molt bé com va començar a jugar a futbol “Als deu anys jugàvem als safarejos de Remolins entremig d’unes pedres com a porteria. Va vindre Paco Also, que llavors formava part de la Junta de la UE Remolins i ens va portar al grupet d’amics a la Torreta, per formar un equip que va continuar fins juvenils i al primer equip del barri”.
Amb la UE Remolins va començar la seua trajectòria, que després va continuar amb el CD Roquetenc, UE Aldeana, CF Benifallet i CD Tortosa. Ara acumula ja prop de 20 temporades jugant amb l’Associació de Veterans del Tortosa, entitat en la qual s’ha convertit en tot un referent “fa més de deu anys que estic com a president juntament amb el meu amic Emili Descarrega, que va ser gran jugador i peça fonamental a l’equip”.
Durant tant de temps en actiu, ha col·laborat sempre amb diferents iniciatives benèfiques, partits d’homenatge i d’activitats sense ànim de lucre “sempre intento ajudar i col·laborar, i si puc accepto sempre les propostes de jugar o intervenir en actes solidaris. Ara fa poc vaig jugar en un partit benèfic de joves entre el Xerta i Benifallet, compartint vestuari amb excompanys d’unes quantes dècades de diferents equips, per tal de recaptar fons per al repoblament d’arbres de l’incendi a la comarca i homenatge al bomber que va perdre la vida i que també va ser jugador del Benifallet. També he disputat partits benèfics a Vinaròs, vers una clínica per als xiquets en problemes de salut invitat per Pedro, jugador i amic del Vinaròs. A vegades disputo partits de festes majors a diferents pobles de les Terres de l’Ebre, tant de caràcter esportiu com benèfic en els que estic invitat. Al mateix temps a Remolins, a les Festes Majors del meu barri, organitzem cada any un partit de veterans anomenat “Trastos Vells”, jugadors que havien format part de la UE Remolins ja retirats i jubilats, que és com un reconeixement a tots aquells que van formar de l’equip de la UE Remolins i estimen l’esport”.
A Sisco encara li queda temps fora del seu horari laboral per organitzar alguns actes en els quals reconeix l’esforç i treball d’alguns companys, exjugadors o persones vinculades amb el futbol “ho faig molt a gust, perquè forma part del joc, amb jugadors que gaudeixen del futbol i aporten molt dins i fora del terreny de joc, amb les mateixes ganes cada dia, sense oblidar el caràcter competiu. Són premis que reforcen en l’àmbit personal la seua aportació a l’esport, sobretot es tracta de valorar i premiar la seua actitud”.
Reconeix que la seua longevitat i estat de forma no té cap recepta ni secret “A vegades no és tot l’estat físic, sinó la il·lusió i actitud amb una mica de disciplina que fa que estigués disposat cada partit. Però sens dubte, el més important són els meus amics que formem l’equip, que t’animen cada partit, essent el principal motiu de seguir gaudint al camp. No vull deixar a part als jugadors dels equips contraris que ens trobem cada any, el respecte que ens tenim i que tots tinguem ganes de continuar any enrere any, als que també els estic molt agraït”.
Encara no vol pensar en la retirada ni s’ha fixat cap any o temporada per penjar les botes, “la veritat és que no sé fins quan continuaré jugant, de moment penso continuar mentre estigui motivat. Ara l’equip som més que una família i gaudim tots al camp i en trobades conjunts familiars”.
Almenys aquesta temporada, Sisco continuarà sent un referent per al seu equip, i tota una garantia sota els pals. Un seriós obstacle per als equips rivals.
